Monòleg Hamlet

Hamlet. Acte III - Escena I

Elsinore: el castell.
HAMLET
Ser o no ser: aquest és el dilema:
si a l'esperit li és més noble sofrir
els cops i els dards de l'ultratjant Fortuna,
o armar-se contra un mar de sofriments
i enllestir-los lluitant. Morir, que és com dormir,
res més; dir que amb el son finalitzem
els mals del cor, les mil ferides naturals
que la carn va heretar. És un final
per desitjar devotament. Morir, dormir,
i potser somniar; aquest és el destorb:
perquè els somnis que habiten en el son de la mort,
un cop ja ens hem desprès d'aquesta pell mortal,
ens imposen respecte, és aquesta la causa
que fa que les desgràcies durin tant.
Perquè, si no, qui podria aguantar
les fuetades i les burles d'aquests temps,
l'insult de l'opressor, l'ultratge del superb,
tot el dolor de l'amor menyspreat,
la lentitud de la justícia,
la insolència dels càrrecs, i el desdeny
que dels indignes rep la gent de mèrit,
si pogués un mateix donar-se el cop de gràcia
amb un simple punyal? Qui portaria el pes
d'una vida cansada de queixes i suors,
si no fos per la por d'alguna cosa
més enllà de la mort, aquest país no descobert
que no deixa tornar de les seves fronteres
a cap dels viatgers, que ens confon el desig,
i ens fa suportar els mals que ara tenim
més que fer-nos volar cap als que ens són desconeguts?
Així, doncs, la consciència ens fa covards a tots,
i així el color natiu de la resolució
queda esblaimat pel pàl·lid deix del pensament;
i els projectes més alts i de més importància,
per aquesta raó desvien el seu curs
i perden fins i tot el nom d'acció.
Però ara, silenci. Bella Ofèlia!
Nimfa, que siguin recordats els meus pecats
en les teves pregàries.

Hamlet. Traducció de Salvador Oliva. Edicions Vicens Vives

[Aquest monòleg està escrit en vers blanc. Però, sabríeu explicar amb les vostres pròpies paraules ―en prosa― quines afliccions torben l'ànim de Hamlet? ]

 

Amb aquest monòleg, Hamlet expressa les seues preocupacions que el torturen. Els últims aconteniments succedits el porten a formular aquest soliloqui. L'assassinat del seu pare per part del seu oncle, Claudi, el casament de la seua mare amb aquest i l'allunyament per part d'ell cap a Ofèlia el turmenten constantment.

 

Intenta pensar en la seua venjança cap a el rei de Dinamarca (Claudi )i la seua mare per haver cometre semejant incest i haver ovlidat tan prompte al seu antic marit. Mitjançant aquest monóleg, Hamlet fa una profunda qüestió sobre la vida i la mort. Diu que la mort es l'única solució per a combatre i finalitzar els seus mals i pensaments que el porten a aquesta situació.