Il·lustració i neoclassicisme

La iŀlustració  és un corrent filosòfic, polític i social, que apareix a França, el Regne Unit i Alemanya i que després s'estén a d'altres parts d'Occident durant el S XVIII, l'anomenat Segle de les Llums. La gran obra d'aquest segle és l'Énciclopedia. 

Aquest segle es caracteritza pels canvis causats per l'anomenada crisi de la consciència europea, que fan que se substitueixin els antics valors (societat, economia, sentit religiós de la vida) per uns altres de nous.

El moviment té com a eix central la raó. Es confia en la raó per a arribar al coneixement de la realitat i a la seua ordenació. Es tracta d'una ideologia que va triomfar amb les aspiracions de la burguesia, que accedí al poder polític a la fi de segle. 


Entre els tres moviments estètics que van sorgir a aquest segle trobem el neoclassicisme. És tracta d'un moviment inspirat en l'art clàssic (grecorromà) que va sorgir com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.  


Apareix per primer cop a Roma,  estimulat pels descobriments realitzats a Pompeia i a Herculà, el moviment es propaga ràpidament a França per l'intercanvi d'alumnes pintors i escultors de l'Acadèmia de França a Roma.

La literatura neoclàssica es va veure marcada pel triomf del racionalisme i el pensament il·lustrat. Per això van tindre molta importància les diferents formes d'assaig que es van dur a la pràctica, amb atenció especial al gènere epistolar, en què excel·leixen les Cartes perses, de Montesquieu, i les Cartas marruecas, de Cadalso. 

Entre els autors més importants trobem a Voltaire, Rosseau, Diderot, Defoe i Montesquieu.

Voltaire
Va ser un escriptor i filòsif francés. L'exili a la Gran Bretanya va donar un to reformista a la seua obra. Més tard, es va enemistar amb els catòlics, els protestants i Rosseau. Es un escriptor que va criticar dura,ment els models de despotisme i defensà, des del racionalisme, el progés de la humanitat. En destaquen llibres com el Traité sur la tolérance o el Diccionari filosòfic.

Rosseau
Es un escriptor que va trencar amb els enciclopedistes, mantingué diverses polèmiques i va tonar a convertir-se en ciutadà suís i calvinista.
Va escriure llibres com El contracte social i Emili. Emili es un llibre que reflexiona sobre la bondat i la maldat dels homes. Rosseau, va mantindre una dura enemistat amb Hume i Voltaire.

Diderot
Es va convertir en un dels escriptors prototip de l'home de lletres de l'època. Va dirigir l'Enciclopèdia i també va indagar pel gènere novel·lístic i pel teatre.

Defoe
La seua obra prolífica fou Robinson Crusoe. Aquesta novel·la ens conta la vida d'un mariner en una illa deserta. S'esdevé com una obra que reflecteix diversos temes transcendents com el paper de la providència dibvina en la vid ahumana, el desig de supervivència, el nou ordre econòmic del món o la conquesta dels espais desconeguts.
Aquesta obra es considerada com una prova de l'efervescència cultural i editorial de l'època