A UNA DONA QUE PASSA
Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:
prima, alta, de dol, dolor majestuosa,
una dona passà, amb la mà fastuosa
gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,
àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
Crispat com un extravagant, bevia jo
als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,
la dolçor que fascina i el plaer que mata.
Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa
d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,
¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?
En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!
Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,
tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!CHARLES BAUDELAIRE: Les Fleurs du Mal. 1857 Traducció de Jordi Llovet Edicions 62
[Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? Tema. Argument. Quines imatges poètiques hi destacaríeu? Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema]
- Síl·labes : 12
- Es tracta d'un vers alexandrí perquè té 12 síl·labes cada vers dels quals es separen de sis en sis mitjançant la cesura ( 6 + 6 )
- El tema es l'amor a primera vista.
- Un home anava caminant i de sobte va vore-la, va vore a una dona la qual va quedar embobat quasi a l'instant. Però, per desgràcia per a ell, no va durar gaire el seu encontre.
-Podem observar que l'autor empra un jo liric
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada