dimecres, d’abril 21
Pablo Neruda
GRITA
Amor, llegado que hayas a mi fuente lejana,
cuida de no morderme con tu voz de ilusión:
que mi dolor oscuro no se muera en tus alas,
que en tu garganta de oro no se ahogue mi voz.
Amor —llegado que hayas
a mi fuente lejana,
sé turbión que desuella,
sé rompiente que clava.
Amor, deshace el ritmo
de mis aguas tranquilas:
sabe ser el dolor que retiembla y que sufre,
sábeme ser la angustia que se retuerce y grita.
No me des el olvido.
No me des la ilusión.
Porque todas las hojas que a la tierra han caído
me tienen amarillo de oro el corazón.
Amor —llegado que hayas
a mi fuente lejana,
tuérceme las vertientes,
críspame las entrañas.
Y así una tarde —Amor de manos crueles—,
arrodillado, te daré las gracias.
cuida de no morderme con tu voz de ilusión:
que mi dolor oscuro no se muera en tus alas,
que en tu garganta de oro no se ahogue mi voz.
Amor —llegado que hayas
a mi fuente lejana,
sé turbión que desuella,
sé rompiente que clava.
Amor, deshace el ritmo
de mis aguas tranquilas:
sabe ser el dolor que retiembla y que sufre,
sábeme ser la angustia que se retuerce y grita.
No me des el olvido.
No me des la ilusión.
Porque todas las hojas que a la tierra han caído
me tienen amarillo de oro el corazón.
Amor —llegado que hayas
a mi fuente lejana,
tuérceme las vertientes,
críspame las entrañas.
Y así una tarde —Amor de manos crueles—,
arrodillado, te daré las gracias.
dimarts, d’abril 20
Resum de "La metamorfosi"
Gregor, el protagonista, és un viatjer que viu al carrer Charlottenstrasse, un carrer tranquil però del tot urbà, amb la seua germana, Grete, i els seus pares, els senyors Samsa. Com cada matí, Gregor es disposava a alçar-se a les 5 del matí per a anar a treballar, però,aquell dia hi havia una cosa que anava malament. De sobte va despertar-se i al mirar-se les cames, va vore que no eren les seues cames de sempre, ara tenia potes. Gregor es va quedar bocabadat. Intentava moure’s però el cos li pesava tant que era una cosa quasi impossible. Mentrestant, els seus pares li cridaven des de fora dient-li que s’afanyés que perdrà el tren. Un company de treball, decidí anar a buscar-lo a casa. Ara, els pares i l’apoderat no fan més que dir al pobre Gregor que deixe la habitació, cosa impensable per al Gregor perquè no vol que ningú sàpiga com era ara. Però, el Gregor no es podia quedar més temps en la cambra, així que va decidir obrir la porta. Al vore’l tots es van quedar bocabadats, fins i tot l’apoderador va abandonar la casa.
Els dies i les setmanes van passant i la situació arriba ser insostenible. Pel moment només la seua germana entra a la seua habitació per a donar-li el menjar, fins que la seua mare es va atrevir a entrar. Un dia, el pare es va encarar amb ell perquè pensava que anava a atacar a la seua esposa, i comença a llançar-li tot tipus de menjar fins que se li va quedar clavada una poma que el va deixar quasi mort, tot sagnat i ferit.
Els dies van passar i el Gregor ja no menjava res, havia aprimat moltíssim. Un bon dia, estava quasi tota la família al menjador amb els tres llogaters (que ara vivien amb ells); Grete estava tocant el violí per als llogaters i, de sobte, aquestos van vore com Gregor entrava a la habitació i amb cara de sorpresa, van dir a la família Samsa que els demandarien perquè no es podia viure amb aquelles condicions, tot brut i ple de insectes. Llavors Grete va dir que la situació era insuportable, que aquella cosa monstruosa no era el seu germà i que havia que fer alguna cosa amb urgència.
Al dia següent, van trobar al Gregor tombat, mort. De aquesta manera, la família va decidir mudar-se a una altra ciutat, per a abandonar el passat i oblidar-se del Gregor per a sempre.
dijous, de març 18
Franz Kafka
Franz Kafka està considerat com l'autor més representatiu del S XX, perquè reuneix la complexitat d'un període històric caracteritzat per guerres, incomprensions, paradoxes i passions desmesurades,i, en general, per l'estranyesa i la modernitat. Es recordat per la seua obra prolífica La metamorfosi.
Sobre el 1919, va agafar una tuberculosi de la que acabarà morint cinc anys després. Aquesta enfermetat, li va acompanyar tota la seua vida.
Quan ell savia que li quedava poc temps de vida, va pedir a un amic seu, a Brod, que complire el seu últim desig, i aquest no es altre que destroçara els seus escrits, que no els publicara. Però el seu amic, en lloc de fer-li cas, va fer tot el contrari: va publicar la seua obra, donant així el reconeiximent a Kafka.
Tornant a la seua obra literària, cap al 1912, entre novembre i desembre, va escriure Die Verwandlung, que traduït vol dir " La transformació" i no pas "La metamorfosi". Els que van decidir canviar-li el nom foren els nordamiricans, perquè trobaven el nom "metamorfosi" més comercial que "transformació".
Tota l'obra de Kafka està impregnada d'una gran intenció simbòlica, parabòlica i elíptica. Kafka intenta transformar la realitat fins al punt en què acaba donant comptes de la més estricta realitat amb una major eficàcia que si s'hagués limitat a contar les coses d'una forma detallada, sense allunyar-se mai el més mínim de la realitat.
La seua vida estava tan plena de contradiccions. Súbdit de l'agonitzant imperi austrohongarès, nascut a Praga, de família d'ascendència jueva, Kafka no fou ben bé ni jueu, ni alemany, ni txec, ni austríc, sinó que fou el conglomerat de tot això.
La seua vida estava tan plena de contradiccions. Súbdit de l'agonitzant imperi austrohongarès, nascut a Praga, de família d'ascendència jueva, Kafka no fou ben bé ni jueu, ni alemany, ni txec, ni austríc, sinó que fou el conglomerat de tot això.
dimecres, de març 17
El pais de los estudiantes
Una vesprada qualsevol, d'aquestes que no tens res a fer, vaig anar al menjador per a veure la televisió. Podeu imaginar la cara de sorpresa que se'm va quedar quan vaig escoltar que sortia al mercat un videojoc per a la consola; però no un joc qualsevol, no: el joc de l'Infern de Dant Alighieri! No m'ho vaig creure, quasi a l'instant vaig començar a buscar informació per Internet i, en efecte, era veritat el que acabava de veure. Encara mirant-ho a Internet, continuava tenint els meus dubtes. No ho he dit abans, però aquell mateix matí, a classe, havíem estat parlant de Dant Alighieri, concretament de l'Infern, per això em resultava tan sorprenent.
Hi ha molta gent que mai ha sentit parlar de Dant ni de la seua magnífica obra, cosa que no es pot tolerar, perquè és una de les grans obres literàries de la nostra història. No sé a qui o a quines persones se'ls ha acudit fer aquest videojoc, però des d'ací vull donar-los les gràcies per oferir al mercat videojocs que no siguen de futbol i que tinguen temes relacionats amb la literatura universal. Perquè ja estarà bé de tant de futbol, futbol i futbol, que sembla que siga la prioritat primeríssima dels últims anys!
Hi ha molta gent que mai ha sentit parlar de Dant ni de la seua magnífica obra, cosa que no es pot tolerar, perquè és una de les grans obres literàries de la nostra història. No sé a qui o a quines persones se'ls ha acudit fer aquest videojoc, però des d'ací vull donar-los les gràcies per oferir al mercat videojocs que no siguen de futbol i que tinguen temes relacionats amb la literatura universal. Perquè ja estarà bé de tant de futbol, futbol i futbol, que sembla que siga la prioritat primeríssima dels últims anys!
LES FLORS DEL MAL XCIII
A UNA DONA QUE PASSA
Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:
prima, alta, de dol, dolor majestuosa,
una dona passà, amb la mà fastuosa
gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,
àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
Crispat com un extravagant, bevia jo
als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,
la dolçor que fascina i el plaer que mata.
Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa
d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,
¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?
En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!
Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,
tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!CHARLES BAUDELAIRE: Les Fleurs du Mal. 1857 Traducció de Jordi Llovet Edicions 62
[Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? Tema. Argument. Quines imatges poètiques hi destacaríeu? Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema]
- Síl·labes : 12
- Es tracta d'un vers alexandrí perquè té 12 síl·labes cada vers dels quals es separen de sis en sis mitjançant la cesura ( 6 + 6 )
- El tema es l'amor a primera vista.
- Un home anava caminant i de sobte va vore-la, va vore a una dona la qual va quedar embobat quasi a l'instant. Però, per desgràcia per a ell, no va durar gaire el seu encontre.
-Podem observar que l'autor empra un jo liric
Il·lustració i neoclassicisme
La iŀlustració és un corrent filosòfic, polític i social, que apareix a França, el Regne Unit i Alemanya i que després s'estén a d'altres parts d'Occident durant el S XVIII, l'anomenat Segle de les Llums. La gran obra d'aquest segle és l'Énciclopedia.
Aquest segle es caracteritza pels canvis causats per l'anomenada crisi de la consciència europea, que fan que se substitueixin els antics valors (societat, economia, sentit religiós de la vida) per uns altres de nous.
El moviment té com a eix central la raó. Es confia en la raó per a arribar al coneixement de la realitat i a la seua ordenació. Es tracta d'una ideologia que va triomfar amb les aspiracions de la burguesia, que accedí al poder polític a la fi de segle.
Entre els tres moviments estètics que van sorgir a aquest segle trobem el neoclassicisme. És tracta d'un moviment inspirat en l'art clàssic (grecorromà) que va sorgir com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Apareix per primer cop a Roma, estimulat pels descobriments realitzats a Pompeia i a Herculà, el moviment es propaga ràpidament a França per l'intercanvi d'alumnes pintors i escultors de l'Acadèmia de França a Roma.
La literatura neoclàssica es va veure marcada pel triomf del racionalisme i el pensament il·lustrat. Per això van tindre molta importància les diferents formes d'assaig que es van dur a la pràctica, amb atenció especial al gènere epistolar, en què excel·leixen les Cartes perses, de Montesquieu, i les Cartas marruecas, de Cadalso.
Entre els autors més importants trobem a Voltaire, Rosseau, Diderot, Defoe i Montesquieu.
Voltaire
Va ser un escriptor i filòsif francés. L'exili a la Gran Bretanya va donar un to reformista a la seua obra. Més tard, es va enemistar amb els catòlics, els protestants i Rosseau. Es un escriptor que va criticar dura,ment els models de despotisme i defensà, des del racionalisme, el progés de la humanitat. En destaquen llibres com el Traité sur la tolérance o el Diccionari filosòfic.
Rosseau
Es un escriptor que va trencar amb els enciclopedistes, mantingué diverses polèmiques i va tonar a convertir-se en ciutadà suís i calvinista.
Va escriure llibres com El contracte social i Emili. Emili es un llibre que reflexiona sobre la bondat i la maldat dels homes. Rosseau, va mantindre una dura enemistat amb Hume i Voltaire.
Diderot
Es va convertir en un dels escriptors prototip de l'home de lletres de l'època. Va dirigir l'Enciclopèdia i també va indagar pel gènere novel·lístic i pel teatre.
Defoe
La seua obra prolífica fou Robinson Crusoe. Aquesta novel·la ens conta la vida d'un mariner en una illa deserta. S'esdevé com una obra que reflecteix diversos temes transcendents com el paper de la providència dibvina en la vid ahumana, el desig de supervivència, el nou ordre econòmic del món o la conquesta dels espais desconeguts.
Aquesta obra es considerada com una prova de l'efervescència cultural i editorial de l'època
Aquest segle es caracteritza pels canvis causats per l'anomenada crisi de la consciència europea, que fan que se substitueixin els antics valors (societat, economia, sentit religiós de la vida) per uns altres de nous.
El moviment té com a eix central la raó. Es confia en la raó per a arribar al coneixement de la realitat i a la seua ordenació. Es tracta d'una ideologia que va triomfar amb les aspiracions de la burguesia, que accedí al poder polític a la fi de segle.
Entre els tres moviments estètics que van sorgir a aquest segle trobem el neoclassicisme. És tracta d'un moviment inspirat en l'art clàssic (grecorromà) que va sorgir com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Apareix per primer cop a Roma, estimulat pels descobriments realitzats a Pompeia i a Herculà, el moviment es propaga ràpidament a França per l'intercanvi d'alumnes pintors i escultors de l'Acadèmia de França a Roma.
La literatura neoclàssica es va veure marcada pel triomf del racionalisme i el pensament il·lustrat. Per això van tindre molta importància les diferents formes d'assaig que es van dur a la pràctica, amb atenció especial al gènere epistolar, en què excel·leixen les Cartes perses, de Montesquieu, i les Cartas marruecas, de Cadalso.
Entre els autors més importants trobem a Voltaire, Rosseau, Diderot, Defoe i Montesquieu.
Voltaire
Va ser un escriptor i filòsif francés. L'exili a la Gran Bretanya va donar un to reformista a la seua obra. Més tard, es va enemistar amb els catòlics, els protestants i Rosseau. Es un escriptor que va criticar dura,ment els models de despotisme i defensà, des del racionalisme, el progés de la humanitat. En destaquen llibres com el Traité sur la tolérance o el Diccionari filosòfic.
Rosseau
Es un escriptor que va trencar amb els enciclopedistes, mantingué diverses polèmiques i va tonar a convertir-se en ciutadà suís i calvinista.
Va escriure llibres com El contracte social i Emili. Emili es un llibre que reflexiona sobre la bondat i la maldat dels homes. Rosseau, va mantindre una dura enemistat amb Hume i Voltaire.
Diderot
Es va convertir en un dels escriptors prototip de l'home de lletres de l'època. Va dirigir l'Enciclopèdia i també va indagar pel gènere novel·lístic i pel teatre.
Defoe
La seua obra prolífica fou Robinson Crusoe. Aquesta novel·la ens conta la vida d'un mariner en una illa deserta. S'esdevé com una obra que reflecteix diversos temes transcendents com el paper de la providència dibvina en la vid ahumana, el desig de supervivència, el nou ordre econòmic del món o la conquesta dels espais desconeguts.
Aquesta obra es considerada com una prova de l'efervescència cultural i editorial de l'època
dimecres, de gener 20
Monòleg Hamlet
Hamlet. Acte III - Escena I
Elsinore: el castell.
HAMLET
Ser o no ser: aquest és el dilema:
si a l'esperit li és més noble sofrir
els cops i els dards de l'ultratjant Fortuna,
o armar-se contra un mar de sofriments
i enllestir-los lluitant. Morir, que és com dormir,
res més; dir que amb el son finalitzem
els mals del cor, les mil ferides naturals
que la carn va heretar. És un final
per desitjar devotament. Morir, dormir,
i potser somniar; aquest és el destorb:
perquè els somnis que habiten en el son de la mort,
un cop ja ens hem desprès d'aquesta pell mortal,
ens imposen respecte, és aquesta la causa
que fa que les desgràcies durin tant.
Perquè, si no, qui podria aguantar
les fuetades i les burles d'aquests temps,
l'insult de l'opressor, l'ultratge del superb,
tot el dolor de l'amor menyspreat,
la lentitud de la justícia,
la insolència dels càrrecs, i el desdeny
que dels indignes rep la gent de mèrit,
si pogués un mateix donar-se el cop de gràcia
amb un simple punyal? Qui portaria el pes
d'una vida cansada de queixes i suors,
si no fos per la por d'alguna cosa
més enllà de la mort, aquest país no descobert
que no deixa tornar de les seves fronteres
a cap dels viatgers, que ens confon el desig,
i ens fa suportar els mals que ara tenim
més que fer-nos volar cap als que ens són desconeguts?
Així, doncs, la consciència ens fa covards a tots,
i així el color natiu de la resolució
queda esblaimat pel pàl·lid deix del pensament;
i els projectes més alts i de més importància,
per aquesta raó desvien el seu curs
i perden fins i tot el nom d'acció.
Però ara, silenci. Bella Ofèlia!
Nimfa, que siguin recordats els meus pecats
en les teves pregàries.
Hamlet. Traducció de Salvador Oliva. Edicions Vicens Vives
HAMLET
Ser o no ser: aquest és el dilema:
si a l'esperit li és més noble sofrir
els cops i els dards de l'ultratjant Fortuna,
o armar-se contra un mar de sofriments
i enllestir-los lluitant. Morir, que és com dormir,
res més; dir que amb el son finalitzem
els mals del cor, les mil ferides naturals
que la carn va heretar. És un final
per desitjar devotament. Morir, dormir,
i potser somniar; aquest és el destorb:
perquè els somnis que habiten en el son de la mort,
un cop ja ens hem desprès d'aquesta pell mortal,
ens imposen respecte, és aquesta la causa
que fa que les desgràcies durin tant.
Perquè, si no, qui podria aguantar
les fuetades i les burles d'aquests temps,
l'insult de l'opressor, l'ultratge del superb,
tot el dolor de l'amor menyspreat,
la lentitud de la justícia,
la insolència dels càrrecs, i el desdeny
que dels indignes rep la gent de mèrit,
si pogués un mateix donar-se el cop de gràcia
amb un simple punyal? Qui portaria el pes
d'una vida cansada de queixes i suors,
si no fos per la por d'alguna cosa
més enllà de la mort, aquest país no descobert
que no deixa tornar de les seves fronteres
a cap dels viatgers, que ens confon el desig,
i ens fa suportar els mals que ara tenim
més que fer-nos volar cap als que ens són desconeguts?
Així, doncs, la consciència ens fa covards a tots,
i així el color natiu de la resolució
queda esblaimat pel pàl·lid deix del pensament;
i els projectes més alts i de més importància,
per aquesta raó desvien el seu curs
i perden fins i tot el nom d'acció.
Però ara, silenci. Bella Ofèlia!
Nimfa, que siguin recordats els meus pecats
en les teves pregàries.
Hamlet. Traducció de Salvador Oliva. Edicions Vicens Vives
[Aquest monòleg està escrit en vers blanc. Però, sabríeu explicar amb les vostres pròpies paraules ―en prosa― quines afliccions torben l'ànim de Hamlet? ]
Amb aquest monòleg, Hamlet expressa les seues preocupacions que el torturen. Els últims aconteniments succedits el porten a formular aquest soliloqui. L'assassinat del seu pare per part del seu oncle, Claudi, el casament de la seua mare amb aquest i l'allunyament per part d'ell cap a Ofèlia el turmenten constantment.
Intenta pensar en la seua venjança cap a el rei de Dinamarca (Claudi )i la seua mare per haver cometre semejant incest i haver ovlidat tan prompte al seu antic marit. Mitjançant aquest monóleg, Hamlet fa una profunda qüestió sobre la vida i la mort. Diu que la mort es l'única solució per a combatre i finalitzar els seus mals i pensaments que el porten a aquesta situació.
dimecres, de gener 13
FIGURES RETÒRIQUES
Elsinore: el castell.
POLONI
Això s'ha acabat bé.
Milord, Senyora, si us hagués d'exposar
el que haurien de ser la majestat i el deure,
per què el dia és el dia i la nit és la nit,
i el temps és temps, seria malgastar
nit, dia i temps. Com que la brevetat
és l'ànima del seny, seré molt breu.
El vostre noble fill és boig. I dic
només això, perquè cal estar boig
per definir la veritable bogeria.
Però deixem-ho estar.
REINA
Al gra, Poloni; menys retòrica.
POLONI
Senyora, us juro que no faig retòrica.
Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.
I és una llàstima que sigui cert. Ximple figura!
Retirem-la, perquè no vull parlar amb retòrica.
Admetem, doncs, que és boig. Ara ens fa falta
trobar la causa que té aquest efecte,
o millor dir: la causa del defecte,
perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.
Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla;
considereu això: tinc una filla
―i fins que ja no sigui meva, la tindré―
que, per obediència i deure, m'ha donat
―fixeu-vos-hi― això. Ara escolteu i decidiu:
No dic res que no hi sigui.
Hamlet. Traducció de Salvador Oliva. Edicions Vicens Vives
POLONI
Això s'ha acabat bé.
Milord, Senyora, si us hagués d'exposar
el que haurien de ser la majestat i el deure,
per què el dia és el dia i la nit és la nit,
i el temps és temps, seria malgastar
nit, dia i temps. Com que la brevetat
és l'ànima del seny, seré molt breu.
El vostre noble fill és boig. I dic
només això, perquè cal estar boig
per definir la veritable bogeria.
Però deixem-ho estar.
REINA
Al gra, Poloni; menys retòrica.
POLONI
Senyora, us juro que no faig retòrica.
Que és boig és cert. És cert i és una llàstima.
I és una llàstima que sigui cert. Ximple figura!
Retirem-la, perquè no vull parlar amb retòrica.
Admetem, doncs, que és boig. Ara ens fa falta
trobar la causa que té aquest efecte,
o millor dir: la causa del defecte,
perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa.
Deixem-ho així, i aquesta és la deixalla;
considereu això: tinc una filla
―i fins que ja no sigui meva, la tindré―
que, per obediència i deure, m'ha donat
―fixeu-vos-hi― això. Ara escolteu i decidiu:
Llegint.
"A l'ídol de la meva ànima, a la celestial i formosa Ofèlia". Ja és una expressió ben lletja i ben desgraciada. "Formosa" és una paraula horrible; però ja ho veureu. Diu així: "en el seu pit excels i blanc, aquesta...", etc.
REINA
Això li ha donat Hamlet?
POLONI
Bona senyora, espereu un moment.REINA
Això li ha donat Hamlet?
POLONI
No dic res que no hi sigui.
Hamlet. Traducció de Salvador Oliva. Edicions Vicens Vives
[En aquest fragment, Gertrudis retreu a Poloni que parle amb tanta retòrica. Poloni mateix en sembla ser conscient. Assenyaleu quines figures retòriques.]
· Al.literació: per què el dia és el dia i la nit és la nit
· Anadiplosi: es cert. És cert; i es una llèstima. I es una llàstima
· Personificació: A la celestial i formosa Ofèlia
·
· Anadiplosi: es cert. És cert; i es una llèstima. I es una llàstima
· Personificació: A la celestial i formosa Ofèlia
·
diumenge, de gener 10
CARACTERÍSTIQUES I FUNCIONS DELS PERSONATGES DE HAMLET
HAMLET: És el personatge principal de l'obra, el protagonista. Es tracta del príncep de Dinamarca. És el fill del rei mort i nebot de l'actual rei Claudi. És molt intel·ligent i té una certa tendència a generalitzar-ho tot. L'agrada molt la poesia, la filosofia i també té un odi profund a la vulgaritat. En algunes ocasions utilitza la ironia. A vegades es impulsiu (ho trobem quan assassina a Poloni). Ell vol que la seua reflexió s'involucre en la seua voluntat i amb açò intenta dirigir els aconteiximents.
CLAUDI: És l'actual rei de Dinamarca. És un home sense escrúpols, capaç de tot. Vol sobre totes les coses ser el rei de Dinamarca i no dubta en assassinar al pare de Hamlet. Vert un verí a l'orella d'aquest, amb la qual cosa, ell es anomenat rei. En tota l'obra viu atormentat per si descobreixen el seu secret. Dubta sobre el comportament de Hamlet: no sap si es veritat el que diuen que s'està tornant boig o si és una estratègia per a que no descobreixen els seus plans verdaders. Per por a ser descobert, envia a Hamlet a Anglaterra.
GERTRUDIS: Es la mare de Hamlet i l'esposa de Claudi (ja que quan va morir l'antic rei, es va casar amb Claudi). Sempre està patint per Hamlet. Troba, com quasi tots, que s'està tornant boig. Va morir per accident per veure el vi que estava preparat expressament per a Hamlet.
HORACI: Es un bon amic de Hamlet. Es un dels primers que veu l'esperit del pare de Hamlet, i no dubta en ningun moment en avisar-lo, ja que pensa que si l'esperit a tornat es perquè té alguna cosa important que dir-li urgentment.. Es l´únic amic que dona suport a Hamlet en tota l'obra.
OFÈLIA: Es l'estimada de Hamlet i la filla de Poloni. Al vore la "follia" de Hamlet, ella es torna boja de veritat. El seu final es molt tràgic.
POLONI: És el pare de Laertes i Ofèlia i un amic de Claudi.Per ordres del Rei, té que espiar la conversació de la reina i Hamlet. Per desgràcia, Hamlet va escoltar un soroll, clavà una espassa a la cortina i el va matar.
LAERTES: És el germà d'Ofelia i fill de Poloni. Al enterar-se de la mort del seu pare i de la repentina mort d'Ofèlia, decideix venjar-se. Va planejar un pla junt amb Claudi, que era el següent: Ell tenia que vessar un verí a l'espassa d'ell, per a que quan l'espassa atravessara a Hamlet, aquest moriria a l'istant. Per si les coses sortien malament, tenien un pla alternatiu, un pla B, que consistia en ficar verí a una copa de vi, especial per a Hamlet.
dilluns, de desembre 7
EL TEATRE CLÀSSIC FRANCÉS
Hi ha diversos factors que van contribuir al triomf dels nous ideals del classicisme, entre els quals destaquem :
• La protecció recia
• Els preceptistes col•laboren esgrimint els preceptes aristotèlics
• L’edat del cartesianisme, que vol dir el gust per les coses clares, ordenades i rigoroses.
Els principals trets estructurals del teatre clàssic francès son:
a. La separació de gèneres i estils: la tragèdia té una gran gravetat i un estil solemnes.
b. Les obres consten de cinc actes
c. Han de respectar-se les regles de les tres unitats:
a) Unitat d’acció
b) Unitat de temps
c) Unitat de lloc
En el Renaixement, trobem autors com:
RABELAIS, que va escriure en prosa. Va iniciar la creació d’una narrativa que fusionava l’èpica amb un gran sentit d l’humor.
Va escriure un total de cinc volums, els quals ens parlen de les aventures de Gargantua i Pantagruel, i constitueixen un gran quadre de l’època en què apareixen els nous ideals renaixentistes.
RONSARD, que va escriure poesia. Aquest autor descobrí Píndar i sentí un gran entusiasme per l’art clàssic. Va ser el fundador del grup La Pléiade. Aquest grup el formaren set poetes que foren els representants del Renaixement literari a França. A més, propugnava a escriure a imitació dels antics.
MONTAIGNE, que va escriure assaig. Es conegut com “l’exemplar de Bordeus”. Un dels nuclis temàtics dels seus assaigs és la pregunta sobre la veritat i les possibilitats del coneixement.
El seu assaig, té alguns trets específics:
- Té una forma lliure que permet la incorporació de temes nous
- L’autor sol incorporar-hi citacions
- És un gènere essencialment breu que tracta d’un tema sense esgotar-lo
- Té una estructura deductiva
- Planteja i suggereix temes a partir de la divagació subjectiva sobre idees
El seu lema personal, “Què és el que sé?”, esdevindrà un paradigma del dubte i el relativisme que impera en la seua obra, no exempta d’ironia.
En el Barroc, trobem autors com:
CORNEILLE , que esta considerat el millor poeta dramàtic del moment gràcies a obres com Horaci o EI Cid. La seua obra es caracteritza per la presentació de personatges que busquen la llibertat i la glòria.
RACINE. Les seues obres es desenvolupen en espais i temps mítics i respecten les unitats aristotèliques.
El seu món és superior al de Corneille en profunditat humana i en perfecció artística.
MOLIÈRE, que està considerat com un dels millors dramaturgs de tots els temps. Va refundar la concepció del text i l’espectacle teatrals i hi va fondre totes les tradicions existents, des de la llatina i la medieval fins a la commedia dell’arte. Entre les seus obres cabdals trobem:
- Obres morals: Tartuffe, Don Juan...
- Obres d’entreteniment: L’avare, Le médicin malgré lui....
Fonts: Viqupèdia i el llibre de Literatura universal
• La protecció recia
• Els preceptistes col•laboren esgrimint els preceptes aristotèlics
• L’edat del cartesianisme, que vol dir el gust per les coses clares, ordenades i rigoroses.
Els principals trets estructurals del teatre clàssic francès son:
a. La separació de gèneres i estils: la tragèdia té una gran gravetat i un estil solemnes.
b. Les obres consten de cinc actes
c. Han de respectar-se les regles de les tres unitats:
a) Unitat d’acció
b) Unitat de temps
c) Unitat de lloc
En el Renaixement, trobem autors com:
RABELAIS, que va escriure en prosa. Va iniciar la creació d’una narrativa que fusionava l’èpica amb un gran sentit d l’humor.
Va escriure un total de cinc volums, els quals ens parlen de les aventures de Gargantua i Pantagruel, i constitueixen un gran quadre de l’època en què apareixen els nous ideals renaixentistes.
RONSARD, que va escriure poesia. Aquest autor descobrí Píndar i sentí un gran entusiasme per l’art clàssic. Va ser el fundador del grup La Pléiade. Aquest grup el formaren set poetes que foren els representants del Renaixement literari a França. A més, propugnava a escriure a imitació dels antics.
MONTAIGNE, que va escriure assaig. Es conegut com “l’exemplar de Bordeus”. Un dels nuclis temàtics dels seus assaigs és la pregunta sobre la veritat i les possibilitats del coneixement.
El seu assaig, té alguns trets específics:
- Té una forma lliure que permet la incorporació de temes nous
- L’autor sol incorporar-hi citacions
- És un gènere essencialment breu que tracta d’un tema sense esgotar-lo
- Té una estructura deductiva
- Planteja i suggereix temes a partir de la divagació subjectiva sobre idees
El seu lema personal, “Què és el que sé?”, esdevindrà un paradigma del dubte i el relativisme que impera en la seua obra, no exempta d’ironia.
En el Barroc, trobem autors com:
CORNEILLE , que esta considerat el millor poeta dramàtic del moment gràcies a obres com Horaci o EI Cid. La seua obra es caracteritza per la presentació de personatges que busquen la llibertat i la glòria.
RACINE. Les seues obres es desenvolupen en espais i temps mítics i respecten les unitats aristotèliques.
El seu món és superior al de Corneille en profunditat humana i en perfecció artística.
MOLIÈRE, que està considerat com un dels millors dramaturgs de tots els temps. Va refundar la concepció del text i l’espectacle teatrals i hi va fondre totes les tradicions existents, des de la llatina i la medieval fins a la commedia dell’arte. Entre les seus obres cabdals trobem:
- Obres morals: Tartuffe, Don Juan...
- Obres d’entreteniment: L’avare, Le médicin malgré lui....
Fonts: Viqupèdia i el llibre de Literatura universal
diumenge, de novembre 8
Divina comèdia
Divina Comèdia es l’obra més important de Dant Alighieri (1265-1321) i a més a més està considerada com una de les obres més rellevants de la literatura italiana i universal
És tracta d’un poema medieval que descriu l'estructura de l'altre món segons la concepció de l'època. El llibre té tres parts: INFERN,PURGATORI I PARADÍS. Cada part consta de 33 cants escrits en tercets encadenats hendecasíl·labs.
Característiques
El títol de comèdia ve per respectar la poètica d'Aristòtil, que assegurava que les comèdies eren les obres de final feliç, en contraposició a la tragèdia. L'adjectiu divina va ser afegit més tard, al S XIV.
La majoria de pecats que apareixen vénen per l'excés i la pena; l'objectiu final de l’obra és la reflexió moral.
L'infern
L'infern és un con invertit que va causar Llucifer amb la seua caiguda del cel. Es divideix en nou cercles (segons la gravetat dels pecats comesos).En aquesta primera part es barregen elements de la mitologia clàssica amb els eixos de la doctrina cristiana.
El primer cercle són els llimbs, el segon la luxúria, el tercer la gola, el quart l’avarícia, el cinquè la ira, al sisè es troben els acusasts d’heretgia, el setè els violents, el vuitè els fraudulents i finalment, el nové, els traïdors, on apareixen personatges bíblics com Caïm.
El purgatori
Després de travessar l'infern, Virgili i Dant passen al purgatori , que té forma de muntanya. Les ànimes van pujant a mesura que redimeixen les seues faltes, per tant regna l'esperança.
En aquesta part, al final es troba un jardí (identificat amb l'Eden) on Virgili s'ha d'acomiadar del Dant, perquè com que és pagà no pot accedir al paradís. El seu paper de guia l'agafa Beatriu, la dona perfecta.
El paradís
El paradís té una estructura tan complexa com l'infern i també s'hi barregen les imatges grecollatines amb les sorgides de la religiositat popular Dant i Beatriu ascendeixen per les nou esferes del cel
Al final s'accedeix al Cel el centre del qual hi ha Déu. A continuació, Dant es desmaia i desperta un altre cop a la Terra decidit a obrar bé per assolir la gràcia que ha contemplat i evitar els càstigs infernals.
I ací un vídeo : http://www.youtube.com/watch?v=P9ZzBf6V78Q
Fonts: Wiquipèdia
dimecres, d’octubre 21
Dubtes sobre Èdip Rei
Ací podeu ficar les vostres dubtes sobre el llibre que acabem de llegir, Èdip Rei.
- Com s'entera Iocasta que Èdip es el fill que va abandonar quan era un nadó?
- Per què l'endeví cec (Teresias) no volia contar-li la veritat a Èdip?
- Iocasta es penja d'una corda o es llança per la finestra? Perquè no m'ha quedat clar...
- Finalment, la pesta desapareix de Tebes?
Espere que respongueu i comenteu les meues dubtes!
Gràcies
- Com s'entera Iocasta que Èdip es el fill que va abandonar quan era un nadó?
- Per què l'endeví cec (Teresias) no volia contar-li la veritat a Èdip?
- Iocasta es penja d'una corda o es llança per la finestra? Perquè no m'ha quedat clar...
- Finalment, la pesta desapareix de Tebes?
Espere que respongueu i comenteu les meues dubtes!
Gràcies
dimecres, d’octubre 14
ÀGORA
Àgora és el títol d'una pel·lícula espanyola dirigida per Alejandro Amenábar. Es va presentar (fora de concurs) al Festival de Cannes on va recibir molt bones crítiques.
Rodada a la isla de Malta, tracte un drama històric centrat en la figura de Hypatia d'Alexandría (Rachel Weisz), científica, filòsofa neoplatónica i símbol de la sabiduria pagana, que va ser assassinada presumptament pels cristians exaltats a l'any 415.
Segons Mateo Gil, un dels guionistes del film, "Hypatia va ser una dona que volia portar la seua vida com l'haguera fet un home. Tindre la mateixa llibertat per a investigar i dedicar-se a la filosofia com el seu pare. Per aquesta raó, va decidir no entregar-se mai a un home, per a que aquest no li llevara la llibertat que ella necessitava".
Ací teniu la pàgina oficial de la pel·lícula!
Una nova assignatura!
Aquest curs tenim una assignatura nova que es diu Literatura universal. Com l'any passat, anirem ficant entrades del que fem a classe !
dimarts, de juny 16
La boda del monzón
Aquesta pel·licula ens introdueix a la mentalitat i a la cultura india. Es una pel·licula realista sobre la vida india i conta diverses històries menudes que juntes retraten els molts components d'una societat complexa.
dimecres, de maig 27
EL PAIS DE LOS ESTUDIANTES
El periòdic que hem anat fent durant aquest trimestre ha sigut seleccionat com a segon finalista de la Comunitat Valenciana. El periòdic està format pels següents apartats: portada, societat i cultura, medi ambient, el teu entorn, esports, temes lliures i els crèdits. En ells podem trobar articles tan interessants com els mètodes anticonceptius, la pesca submarina, Castelló i la seua festa...en fi, un recull de temes prou interessants!
Feu clic ací per a accedir a tots els periòdics
dimarts, de maig 26
EL PIANO
El piano es una pel·lícula de 1993 que conta la vida d'una dona pianista muda i la seua filla. Està ambientada en un lloc apartat de Nova Zelanda durant la mitad del segle XIX. La pel·lícula va ser escrita i dirigida per Jane Campion, i protagonitzada per Holly Hunter, Harvey Keite, Sam Neill i Anna Paquin. La història conta com la dona muda, Ada (que no ha dit una paraula des de que tenia sis anys) i la seua filla tenen que anar-se'n a Nova Zelanda perque el seu pare l'ha cassat amb un home, Neill. Ada, com no diu res, s'expresa a través del piano i per el llenguatge de signes.
Quan van arribar al seu destí, Neil obliga a Ada a deixar el piano a la platja. Llavors, Beynes (amic de Neil) li compra el piano i li diu a Ada que vol que li done classes. A partir d'ací, comença una relació que marcarà l'argument de la història...
MATCH POINT
És una pel·lícula dirigida per Woody Allen que conte com Chris Wilton (Jonathan Rhys-Meyers),tenista professional retirat d'origen irlandès, troba treball en una empresa gràcies al pare ric de la seua dona. La pel·lícula es centra en la sort que té el personatge, l'ambició i la passió. El germà de la dona d'en Chris, té parella (Nora Rise, protagonitzada per Scarlett Johansson) i el protagonista se'n va enamorar d'ella. La història conta la relació que tenen aquest dos i les promeses que en Chris li fa a Nora: dient-li que va a deixar a la seua esposa perquè tenen problemes, que ell només l'estima a ella...Però, aquestes promeses mai arriven ja que en Chris no esta disposat a renunciar a la seua vida plena de luxes...
LA LEY DE LA CALLE
La ley de la calle és una pel·lícula que hem vist durant les classes de valencià: llengua i imatge. És una adaptació de la novel·la de Susan E.HIlton dirigida por Francis Ford Coppola. Va ser estrenada en 1983 . Rusty James (Matt Dilon), és un adolescent que té un germà que li diuen « El Chico de la Moto», protagonitzat per l'actor Mcikey Rourke. Rusty James somia amb ser com el seu germà i que aquest torne a reinar al carrer. Després els germans deicideixen canviar les seues vides per a sempre o morir a l'intent.
dimarts, de maig 5
Million Dollar Baby
Million Dollar Baby es una pel·licula dramàtica dirigida per Clint Eastwood i protagonitzada per ell mateix, Hillary Swank i Morgan Freeman. Narra la història d'un veterà entrenador de boxa al final de la seva carrera i els seus esforços per ajudar una boxejadora a arribar fins al més alt.
La pel·lícula conta la història de Maggie Fitzgerald, una cambrera de 31 anys que desitja ser boxejadora professional. Diarament, Maggie s'entrena al gimnàs de Frankie. On aquest, la rebutjara fins que acepta convertir-se en el seu entrenador.
Després d'un any i mitj, Frankie permeteix que Maggie lluite per el títol femení de peso Welte contra la actual campiona Billie "La Osa Azul".
Quasi va ha guanyar Maggie quan de repent, Billie li pega un cop de puny que li deixa inconscient a terra. Maggie, es desperta a un hospital i es troba amb la realitat: s'ha quedat tretaplèjica.
Després de rebre 7 nominacions als Oscars, en va rebre 4: a la millor pel·lícula, director, actriu (Hilary Swank) i actor secundari (Morgan Freeman).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
